Agradezco la Oportunidad de realizar ésta Traducción mediante la cual he profundizado aún
más si cabe, en “Los Once Pasos de la Magia”, al mismo tiempo que traducía, Paso por Paso
se iban Plasmando en mi Vida, en el Preludio de Mi Primer Viaje Iniciático, lo me ha ayudado
mucho a superar las Esfinges y no Cesar de Dirigirme hacia Mi Resultado.
Al mismo Tiempo ésta Traducción era un Referente marcado para ir más allá de los Inicios,
Referente Cumplido con ésta Creación.
Y como el Universo siempre te da más, si no cesas de Dirigirte, recibo la inmensa Alegría de ver
mi traducción publicada en elcaminodelamagia.com
Gracias a José Luis Parise por su Implicación en Enseñanza, y Ser un Excelente Referente de
Mago y Enseñante.
Gracias a Ernesto Damián Chiapella por la Propuesta y sus Aportes.
Patricia Peña Martínez
Grupo Latino
NOTA PARA elcaminodelamagia.com “ELS ONZE PASOS DE LA MÀGIA”
Agraeixo l’Oportunitat de realitzar aquesta Traducció mitjançant la qual he profunditzat
més encara en “Los Once Pasos de la Magia”, al mateix temps que traduïa, Pas per Pas es
Plasmaven a la meva Vida, al Preludi del Meu Primer Viatge Iniciàtic, el que m’ha ajudat molt a
superar els Esfinxs i no Cessar de Dirigir-me cap al Meu Resultat.
Al mateix Temps aquesta Traducció era un Referent marcat per anar més enllà dels Inicis,
Referent Complit amb aquesta Creació.
I com que l’Univers sempre et dóna més si no Cesses de Dirigir-te, rebo la Immensa Alegria de
veure la meva traducció publicada a elcaminodelamagia.com
Gràcies a en José Luis Parise per la seva Implicació en Ensenyament i Ser un Excel·lent Referent
de Mag i Ensenyant.
Gràcies a en Ernesto Damián Chiapella por la seva Proposta i les seves Aportacions.
Patricia Peña Martínez
Grupo Latino
ELS ONZE PASSOS DE LA MÀGIA
Els onze passos de la Màgia
EL MÈTODE DE LA MÀGIA
Des de l’Inici de la Història, la Humanitat transmet un Llegat que Ensenya que és possible fer servir Forces Subtils que ajuden a l’Home en la seva Vida. Aquest mateix Llegat inequívocament ha assenyalat també que una profunda Transformació es produeix en Qui pren el Camí que condueix a aconseguir tals Forces. De fet, Qui emprèn aquests Passos ja ha rebut els mítics noms d’Heroi, Xaman, Bruixot…i Mag.
L’ús de les lletres Majúscules correspon
a l’estil de l’autor
Pàg.14
En què consisteixen les misterioses Forces que el Mag (Heroi, Xaman, Bruixot…) convoca? Per què aquestes Forces Subtils de vegades es presenten com el més poderós Aliat, però d’altres es presenten com el més aferrissat enemic? És possible treballar amb aquests Fenòmens Invisibles i Subtils amb la mateixa certesa amb la qual l’home modern ha après a treballar amb els Fenòmens Visibles i Manifestos?
Aquestes van ser les Preguntes que gairebé tres dècades enrere van Iniciar el Nostre Viatge. Un Viatge que abastaria més d’Un Centenar de Viatges, i que ens va portar a les anomenades “Cultures Iniciàtiques” del Planeta… a Trobar-nos amb Els Qui ni tan sols teníem la certesa de què Existissin: Quins des de literalment sempre són Assenyalats com Aquells que Coneixen la Màgia…i que actualment reben el nom genèric de Els Guardians de la Saviesa.
Alguna cosa en comú enfila amb Fils d’Or tot allò que en les diferents Cultures es presenta com a Màgia. Com si un Ensenyament idèntic original hagués estat repartit com Paradigma Basal de La Humanitat, en el que avui veiem com diferents cultures i religions… totes van aprendre a seguir un mateix Mapa. Un Mapa…que Condueix al més Elevat, Poderós i Sagrat de l’Ésser Humà. Un Mapa…que Transcendeix a l’Ésser Humà, Unificant-lo amb les Seves Forces Divines. Un Mapa…d’Onze Passos.
Encara que el que s’obtindrà en el Recorregut pels Onze Passos és infinitament superior a qualsevol Resultat anhelat prèviament, es recorre al Mètode Del Mag per, en principi, aconseguir alguna cosa definida. I tot intent, decisió, empresa o assoliment que vulgui aconseguir-se comença a partir d’una Idea.
Tres elements s’aglutinen en Això que comunament diem Idea: Una Cosa, Una Imatge (o Forma) i Una Definició. La tendència, tan natural com automàtica…i tramposa, és la de creure que la Cosa que volem aconseguir darrere de la Imatge o Forma està
PAS I: ~ El Caos de LA IDEA ~ EXPLICACIÓ: Des d’on prové una Idea?
clara, i que la Definició no canviarà molt el que obtinguem, usem les paraules que usem per definir Això.
Si pren El Camí que el seu Recorregut imposa l’exigència d’haver d’aprendre a ordenar tot això que es presenta a la seva ment segons Un Mètode…tindrà la Divina Oportunitat d’estar Recorrent el Camí que, en tots els Mites Bíblics i els Ensenyaments mil·lenaris, recorre “Això” al que nomenem Déu: un Camí que aporta Ordre allà on primer va haver de detectar i reconèixer que hi havia Caos.
APLICACIÓ:
Només és qüestió d’Ordenar el Caos de l’Univers perquè La Màgia del Cosmos S’Iniciï. Però com ocorre amb tot Ordre…es precisa d’un Mètode per aconseguir-ho.
Pensem ara en qualsevol qüestió que vulguem assolir a les nostres vides…
Si hem pensat en una xicota, o una família, o un bon treball, o salut…és prou fàcil imaginar-se una jove bonica, una escena de pares i fills al voltant del foc, una bella oficina a una empresa amb nosaltres a dins, o veure’ns corrents pel parc.
Però tot això… no és més que la Imatge, la Forma de la Cosa. Si volem avançar cap a la concreció d’aquella Cosa al món, estarem obligats a anar més enllà de la Imatge. I per Això haurem de fer ús del llenguatge, per la via que sigui.
Sense Definir el que volem, això mai passarà d’una simple Idea limitada a tan sols existir als nostres pensaments. I tan aviat vulguem anar més enllà de la Idea…descobrirem que un veritable abisme s’obre en intentar travessar la Imatge i Definir-la posant-la en Paraules que permetin a aquella Idea concretar-se com una Cosa que habita i té el seu lloc al món.
Pàg.15
Pas 2 Escoltar en “Què” consisteix en realitat el que Diem en el que Ordenem, sense deixar-nos atrapar per la Idea del que “volem dir”.
Què és el que Defineix aquesta Cosa en si? Què defineix que aquesta jove sigui la meva xicota? En què consisteix una família? Quan un treball és bo? Veurem llavors que, irremeiablement, el que suposàvem més anecdòtic i menys important…es farà imperiós:
La Paraula, ja que precisem Definir la Cosa darrera de la Imatge…Així és com funciona l’Univers, en qualsevol ordre.
Tot S’Inicia per la Paraula: encara que hagi de ser dita per gestos o pel mitjà i llenguatge que sigui…Si mirem més enllà, veurem que el mateix Déu no està exceptuat de tal Mètode per assolir el que vol assolir: Disposés del Poder del qual disposés, per posar l’Univers en marxa cap a La Cosa que Ell va Desitjar…va haver de Nomenar Allò que volia Crear:
“Hi Hagi Llum”,“Hi Hagi Dia”, i “Hi Hagi” tota Cosa que tenia Idea de “Trobar” a l’Univers.
……………………………………………………………………………………………………………………..
PAS II:
~
L’Ordre De
LA PARAULA ~
EXPLICACIÓ:
Què succeeix quan parlem?
Tots els Ensenyaments de Màgia d´Orient, Orient Mitjà i Indígenes…, tots, Ensenyen un respecte cap a La Paraula només comparable amb el Respecte cap a El Diví. La Idea de la cosa és l’ombra, la Llum de la qual està a la Llengua, al Verb, a la Paraula. Els Pensaments són projecció de la Paraula. És a dir, concreta i sorprenentment: desconeixem els pensaments que ens habiten fins que els nomenem. La qual cosa significa…que si anomenem alguna cosa diferent del que la nostra Idea suposava que diria, “allò” anomenat és el que està en realitat a la ment tractant de realitzar-se al món.
Les conseqüències no podran trigar a manifestar-se, ja que descobrir que la Paraula va en una direcció diferent de la Idea és descobrir que les nostres forces s’han dividit dramàticament: mentre amb una part nostra tractem de Crear alguna cosa, la nostra ment està tractant de crear una altra cosa, que bé pot ser diferent o directament oposada a la que volem crear. Comencem a parlar…i sota un Ordre totalment ocult (que en principi aparenta pur Caos) se succeeixen equívocs, oblits que res tenen a veure amb la Imatge a la qual volguéssim al·ludir.
APLICACIÓ:
Buda és representat amb immenses Orelles. El Cap Inca era nomenat “L’Orellut” Lao Tse era conegut com a “Orelles Grans”. Per què? Perquè Escoltar és Allò que en tots els Ensenyaments de l’Origen de la Humanitat s’instaura com Llindar del Coneixement Ocult. Escoltar en “Què” consisteix en realitat el que Diem en el que Ordenem, sense deixar-nos atrapar per la Idea del que “volem dir”. Alguns exemples:
“Vaig a cercar feina.”
Quina Instrucció estic donant a l’Univers?: la de què ‘Ordeni’ tots els meus dies per a que no Trobi feina… sinó perquè, simplement, me’ls passi cercant-la.
“Vull trobar un bon marit”
L’única Forma en què pot complir-se la meva Ordre és portant-me homes que ja estiguin cassats, es a dir: que siguin “marits”; i per a pitjor (segons les instruccions que Ordeno) que siguin “bons marits”, que per tant mai atendrien a una altra dona que no sigui la seva muller. És a dir: Ordeno que l’Univers em porti homes… que mai m’atendrien a mi.
“Vull que el meu pare deixi de cridar-me”
Ordeno a l’Univers que el meu pare, cada dia em cridi…, única Forma en què podrà “deixar de cridar-me” en tan no Ordeno que “no em cridi”, sinó que “deixi de fer-ho”. Per la qual cosa, primer ha de fer-ho.
“Em Vull Aprimar.”
Instrucció que Ordena al meu cos i a tot el meu Univers a engreixar contínuament…, requisit lògic,
Pàg.16
“Pedra del Sol” Asteca. Al centre, un home mostrant la seva llengua, representant així que la llengua és el que dóna origen a tot l’Univers que l’envolta.
Inevitable i obligatori per “aprimar-se”, la qual cosa no té res a veure amb “vull estar prim”
Així com “vull curar-me” res té a veure amb Voler “estar sa”, i garanteix organitzar un Univers on viure emmalaltint-se…, ja que és l’única manera de “curar-se”.
PAS III:
~El Perill de La FORMA ~
EXPLICACIÓ:
Com ho faig?
Tan bon Punt ens adonem de què l’Univers ha complit des de sempre una per una totes les nostres Ordres, i que el que mancava era, simplement, Algú qui ho advertís…, tota la història personal serà travessada amb interrogants que, vertiginosament, aniran fent néixer una primera Pregunta, base de totes les altres. Qui ha dirigit la meva vida, si jo no l’he dirigit? La qual cosa és una forma de preguntar-se: Qui sóc jo?
I paral·lelament, a l’altra extrem del mateix eix: en descobrir que sempre hem obtingut el que hem In”boca”t comencem a Descobrir que des de sempre en nosaltres ha funcionat un autèntic, molt eficaç, sorprenent i molt poderós Mag. Un Mag que sempre obté el que li ordenem…sense la més mínima necessitat de què nosaltres coneguem La Forma d’obtenir-ho.
APLICACIÓ:
Automàticament el primer que algú es pregunta quan vol fer alguna cosa que el desfia és…”Com ho faig?”, amb la qual cosa ha caigut en el parany: s’ha començat per la Forma!
Havíem necessitat dir-li a l’Univers la Forma, el Cóm portar a terme el que havíem inBocat quan
Pas 3 L’Univers nomès precisa que li Ordeni el Què, no el Com. I els meus afectes no poden estar dividits respecte al que ordeno.
la cosa ordenada estava extraviada? De cap manera; simplement, li vam donar la Instrucció sobre Quina Cosa fer…i l’Univers va trobar el Com, la Forma de fer-ho…estem anant contra el Mètode De l’Univers.
I si no es tracta del Cóm, de què es tracta? Novament, només basta Escoltar a la pregunta per desocultar la resposta “De què es tracta”, o el que és el mateix: es tracta…de “què”. Quan gràcies a Escoltar “Què” estic InBocant m’asseguro que aquella Ordre donada a l’Univers va Ordenar el caos…llavors simple-
Pàg.17
Pas 4 Els Senyals de la Cosa que comencen a “materialitzar-se” ens orienten com veritables Fars al nostre Recorregut. Aquesta mateixa Cosa està Assenyalant, en l’extern, cap a l’intern.
ment va arribar el moment de posar-se en acció: ara s’ha de Dirigir a Això…sense necessitat de saber Cóm fer-ho!
L’Únic Cóm que al Mag l’interessa no està fora, sinó a dintre: Com se Sent respecte a La Cosa que InBoca. Perquè l’Univers es Mobilitzi portant-me el que li mano preciso que l’Ordre no estigui dividida respecte de la Idea i que els meus Afectes no estiguin dividits respecte al que Ordeno. Això és el que m’aporta el Pas 3. M’allibera d’haver de trobar La Forma de com fer-ho…i posa tota la lent en la Forma en la qual em sento.
Si els meus Afectes estan dividits (inseguretat, culpa, vergonya o qualsevol altra Emoció que no estigui Alineada amb el meu Resultat) el meu Univers dividirà el seu Moviment.
L’Univers només precisa que li Ordeni el Què…i que el polaritzi Dirigint-me continua i innegociablement cap a Això, sentint que és indefectible la Realització. Llavors…succeirà.
Cóm? Senzillament, per aquell Factor que totes les Iniciacions, Cultures i Ensenyaments de la història de la humanitat han hagut i han d’ocupar-se: per “Casualitat”. Tan bon punt aparegui el Per on, la Forma, el Cóm…Això serà vist com un Fet de Sort. El Factor “Sort”…Ocult en La “Sortija” amb la que Els Iniciats s’identificaven, doncs, l’Iniciat és el que Ordena La Sort.
PASO IV:
~
L’Oracle de LA COSA ~
EXPLICACIÓ: Estic anant cap a La Cosa?
Si no ens hem justificat detenir-nos en l’obscuritat per no saber La Forma de seguir avançant…estem ara als albors de la sortida del Sol; i la Cosa que volem començarà per tant a fer-se visible.
Estar advertits del fet que la Cosa es presentarà per pura Casualitat…és literalment estar a l’aguait al món i a cada qüestió que el món ens posa al davant. Clara i brillantment el dia més quotidià es transforma llavors en l’aventura més vibrant quan arribem a aquest Pas en el qual sabem que tot el que passa en tot el dia ( i inclús molt especialment en la nit, durant els Somnis) pot estar Entramant alguna Cosa a la qual ens dirigim.
APLICACIÓ:
Arribat aquest Pas, dia a dia aprendrem a reconèixer amb més facilitat i immediatesa les llavors del que Inboquem en la Cosa que es presenta…i per tant, en aquell mateix acte i al mateix temps, aprendrem a reconèixer si el que Inboquem és la Cosa que volem…o si, per contra, ens hem enganyat amb la Idea que ens dirigim a Això mentre en realitat Allà On estem anant es cap a una altra Cosa.
Tant si la Cosa hagués donat Senyals de desviament (per exemple trio l’anunci equivocat en cercar feina) com si la Cosa que apareix dona Senyals harmònics amb el que vull però s’allunya quan la vull concretar, llavors…més Màgia és necessària. Hauré d’Escoltar…
Doncs la mateixa InBocació que Casualitza l’avançament Casualitza la detenció. Escoltant-la desocultaré llavors, potser, que l’Ordre que estic donant a l’Univers comet l’error de no ubicar el lapse de realització de La Cosa que vull “Trobar feina” ordena només això. I l’Univers estarà complint perfecta i “ordenadament” la meva Paraula, trobi feina ara…o d’aquí a 10 anys!
Els Senyals de la Cosa que comencen a materialitzar-se ens orienten com veritables Fars al nostre Recorregut, i ens revelaran que el Viatge que estem emprenent no és només cap un Resultat…sinó cap una Nova Vida en un Nou Univers. Aquesta mateixa Cosa està Assenyalant, en l’extern, cap a l’intern…, que és Des d’On s’originen aquells Passos.
Però així com en l’extern aquests Senyals ens mostren claus que estan condicionant el Resultat en particular que ara volem avançar, les claus Ocultes
Pàg.18
que del món intern aquesta mateixa Cosa Assenyala…condicionant no sols aquest Resultat, sinó tota la nostra vida. Qui hipotèticament protagonitzarà el cas de veure que no concreta la feina que ja ha après a “sortir a cercar”, descobrirà que al llarg de la seva vida, en tots els “ordres”, “això” mateix tracta d’instal·lar-se: li dificulta en forma creixent, amb cada pas que intenta donar, concloure les coses, fins que finalment s’acostuma a no Concretar la majoria de les Coses que obre.
Aquest Pas ens Assenyala doncs, un dels Trucs que més aprendrem a prendre com Aliats al Camí de la Màgia: Llegir l’extern reflectint a l’intern. Simetria que revoluciona tota la nostra Vida…en dissoldre la il·lusòria divisió entre l’intern i l’extern.
Llegir la Cosa externa com un Senyal de l’intern és la mateixa funció i dimensió que té un Oracle: Les Cartes, Tiges de Milfulles o Pedretes…són Senyals que debel·len aspectes de mi mateix que estaven ocults, i que estan decidint el meu futur i condicionant el meu destí.
ARRENCADA BIFÀSICA…
i L’Esfinx
Hem Arribat al moment central i decisiu al Camí de la Màgia. De quant s’hagin respectat els primers Quatre Passos dependrà la qualitat, precisió i potència de la Màgia que es detoni.
Però a tota acció s’oposa una reacció. Llavors, com major sigui l’impuls assolit major serà inevitablement “alguna cosa” que es presentarà intentat anul·larlo per restablir l’equilibri. Aquesta “alguna cosa”…és el Mitològic i Mil·lenari Esfinx. De la mateixa manera que, mitològicament, aquest Personatge es compon d’un collage de totes les figures temudes de cada cultura en la qual apareixia. L’Esfinx que apareix al Camí del Mag serà un compendi de tot “allò” que ha temut, i l’ha fet caure en paranys, l’ha tornat més temerós, insegur i ha aconseguit debilitar-lo.
Arrencada bifàsica A tota acció s’oposa una reacció. Llavors, com major sigui l’impuls aconseguit major serà “alguna cosa” que es presentarà intentant anul·lar-ho per restablir l’equilibri.
Tota la diversitat d’Esfinxs temuts als mites es condensen a les mateixes tres disfresses. Conèixer-les és conèixer llavors…La Lògica de l’Esfinx: Quan es porta a terme l’Arrencada Bifàsica s’ha après Una Cosa decisiva per qui vol constituir-se Mag: si canvio de posició Des d’On encarava el Recorregut em va possibilitar deixar enrere el que semblava que podia detenir-me…doncs mai, l’obstacle que tindria el poder de frenar-me o desviar-me ve des de fora. Si jo em freno davant “d’això”, és perquè des de “dins” estic “Ordenant” el meu Univers perquè aquest obstacle es presenti com irresoluble. Prendre consciència d’aquesta realitat és prendre consciència d’una de les tres disfresses de les quals es val L’Esfinx: si ja sé que res des de fora pot frenar-me…cada vegada que em permetés a mi mateix orientar un combat cap afora estaria caient a les urpes d’un desviament.
Clar que, si L’Esfinx no pot detenir al Mag ja que aquest no cau al parany de creure que l’obstacle està fora, però el Mag encara no veu Senyals de la Cosa que li apropin al Resultat.. és lògic que llavors, L’Esfinx intentarà de persuadir-lo que si encara no ha assolit Allò que anhela és perqué no és el moment d’assolir-ho, i per tant…només li cal esperar. Si el combat cap a fora intenta detenir per una via agressiva i activa, el parany de l’espera intenta el mateix però per la via passiva: si es tracta d’esperar a què la Cosa arribi… Això està fora.
I quan el Mag accedeix a una Realitat on va aprendre profundament que ni l’obstacle està fora, ni l’arribada del que vol assolir està fora, però igualment no va assolir Això…L’Esfinx pot encara recorrer a un recurs més: convèncer-ho de què llavors, si faci el que faci no pot encara aconseguir el que vol. Això no és per a ell i està justificat llavors per deixar de dirigir-se a Això.
Es Tracti de Crist al Desert, de Buda sota l’Arbre de La Saviesa, o de cada Iniciat
Pàg. 19
Pas 5
No conformar-nos amb les illetes (Senyals de la Cosa) que s’ens presenten al Recorregut fins al Resultat que hem decidit…i que semblen paradisiaques.
cada cultura i cada mite de la història de la humanitat, tots mostren que han hagut de combatre contra l’Esfinx, en les seves tres formes. Però, també, tots mostren que si no es van detenir davant d’aquestes tres disfresses, van sortir enfortits de cada Combat…que ja res més va poder separar-los de la més íntima convicció de què el Poder de l’Univers està a cadascú que mai accepta posar el Poder afora.
PAS V:
~La Màgia del Combat~
EXPLICACIÓ: Avanço?
Tot el que gràcies a L’Esfinx hem pogut aprendre ens permet estar advertits i veure amb claredat què fer tan si la Cosa dona Senyals no harmòniques com si no hi ha Senyals de La Cosa. En ambdós casos, sabrem que si no estem més a prop del que volem és perquè, simple, senzilla i concretament estem anant cap a un altre lloc, i l’Univers pol·laritza cap al què Inboquem amb la nostra Paraula, no cap on tenim la Idea que estem dirigint aquest Univers. I si arribem fins aquí, ja sabem també que és L’Escolta la que ens permet desocultar el desviament i readreçar els nostres passos.
Però conjuntament sabem, també, Alguna Cosa Molt valuosa encara: tot el que desocultem del nostre desviament és per Seguir Avançant cap al nostre Resultat. No hi ha una altra decisió possible per a Qui es Dirigeix cap a La Màgia. I esmenat Combat intern cap a l’única Decissió posible per al Mag… també hauria de dur-se a terme encara quan els primers Senyals de La Cosa apareguin i es mostrin perfectament harmòniques amb el que vull.
APLICACIÓ:
Si em proposava trobar feina i el que trobo no és encara el que jo vull, però em dóna tranquil·litat d’estar empleat i obtenir un sou segur a fi de mes…estic davant d’una situació que significa un seriós compromís amb la meva Ètica.
En realitat, per arribar a aquesta situació en la qual hauré de prendre una molt seria Decisió, he hagut de (molt possiblement sense adonar-me) prendre altres dues decisions.
La primera és quan en llegir que encara no havia Senyals de la Cosa igualment he decidit avançar.
La segona és quan he decidit si tal Senyal és harmònica o no amb el que vull; el qual exigeix una innegociable Ètica de no autoengany amb mi.
Però la tercera és la que m’obligarà a un grau d’exigència superior, les conseqüències de la qual no recauran única i específicament sobre el fet d’aconseguir o no el Resultat que m’interessa…, sinó que em deixaran a una posició davant mi mateix de la que dependrà tot, absolutament tot a la meva Vida.
Tots els Esfinxs s’encarnen al nostre entorn quan estem davant d’aquest Pas: arguments summament “lògics” sentit comú, temors, amenaces, ires. Com que estem davant un Moment en què es juga Tot a les Nostres Vides..tot hi valdrà per a l’Esfinx.
El que veritable i profundament en aquest Pas s’està jugant…és si el nostre Desig per arribar al Destí que desitgem té tanta Magnitud com per no conformar-nos amb les illetes (Senyals de la Cosa) que se’ns presenten en el Recorregut cap a Això…i que semblen paradisíaques comparades amb la perspectiva de continuar navegant a Oceà Obert.
Finalment, si el Destí cap al qual em Dirigeixo és el de constituir-me en Mag… el que aquí està a prova és si sóc tan confiable com perquè l’Univers detoni Veritable Màgia per Mí. S’ha d’aprendre a no negociar L’Innegociable, és que la Seva Resposta, passi el que passi i no passi el que no passi…és Seguir Avançant cap al que Desitja.
Pàg. 20
PAS VI:
~La Màgia de LA ENERGÍA ~
EXPLICACIÓ:
Què succeeix amb la meva Energia?
La Psique dirigeix a L’Energètic i L’Energètic dirigeix al Físic. Aquest és l’ordre d’Interdeterminació dels tres Plànols, així ho Ensenya el Paradigma de la Màgia: desde el més Subtil fins al més Dens. Per això és infinitament més Eficaç treballar desde el Subtil, en tant és Això el que mourà tot el Dens.
L’Energia mou al Físic, però aquesta energia està dirigida Des d’un lloc més Subtil encara, que desitja, decideix…i Ordena: “Això” és el Psíquic. I dins d’aquest Subtil camp del Psíquic, el més Subtil des d’on pot moure’s l’Univers. La qual cosa inclou…aprendre a moure la Nostra Energia. Per això, en Aquest Pas, El Mag aprèn els Secrets de les Tècniques Energètiques més Poderoses del Planeta. Aquelles que Els Guardians de La Saviesa van aplicar sobre el seu medi i sobre si mateixos per, precisament, aconseguir mantenir i fer créixer Aquella Saviesa a través dels mil·lennis.
APLICACIÓ:
Òbviament transcendeix per complet les possibilitats d’un medi com aquest intentar desenvolupar semblants Tècniques Secretes, que Els Mestres solament ensenyen amb la Més Profunda Cura i amb el més rigorós Criteri de Selecció. Per això es fa necessari aclarir i recordar molt explícitament dos qüestions: en primer lloc que, de tota manera.
Pas 6
Un Estat d’Alerta expandeix la nostra consciència i l’Univers comença a Desocultar-se per a nosaltres. En Aquest Pas, El Mag aprèn els Secrets de les Tècniques Energètiques més Poderoses.
La Energia és una Etapa Secundaria, que només serveix per Amplificar i Accelerar el que s’Ordena des Del Psíquic. I d’immediat: La Energia dinamitza el que hem posat en marxa desde El Psíquic. I de la dinamització de La Energía (no del seu maneig) sí que podem parlar aquí.
Per veure el Factor amb el qual dinamitzar L’Energia que dinamitzarà el nostre Univers només és necessari veure amb ulls de Mag la Vida Quotidiana. Algú es troba sense forces, absolutament deprimit perquè no troba el que vol a la seva vida. De sobte, el miracle succeeix: el telèfon sona i l’avisen que li han concedit la feina (per exemple). Salta del llit, corre per la casa, s’apressura a endreçar-se i truca a tot el món per explicar-s’ho. L’Explosió d’Energia és evident. Però…què ha variat en el dens, en el Físic? Res, absolutament res: encara no ha cobrat el primer sou. No obstant això…, la Seva Energia immediatament s’ha tornat radiant. Perquè? Simplement i concretament perquè Alguna cosa ha variat el Seu Psiquisme. El Psíquic Dirigeix a L’Energètic, que a la seva vegada ha dirigit a El Físic.
Exactament Aquesta mateixa explosió d’Energia és la que succeeix amb Qui arriba a aquest Pas al Seu Camí de Màgia. Doncs junt amb el que cada tram ha revel·lat ha pres consciencia d’Alguna Cosa més: ens estem descobrint en contacte amb tot i això ens conecta amb Tot. Un Estat d’Alerta expandeix la nostra consciència, fent-nos atendre a qüestions de la vida quotidiana que abans passàvem de llarg (és a dir, ens romanien ocultes) i, per tant, l’Univers comença a Desocultar-se per a nosaltres.I Això…activa la nostra energia i ens omple de Lluentor cada vegada que ho recordem.
PASO VII:
~La Màgia de LA CASUALITAT ~
EXPLICACIÓ:
Tinc prou Màgia?
Comença a experimentar-se una materialització i un creixement incomparables a través de més i més Casualitats. Arribat aquest Pas, la Màgia produïda portarà per Casualitat “Alguna Cosa” (ja no només senyals i Vies) que ens apropi i impulsi més poderosament cap al Resultat que volem.
I conjuntament a les Casualitats, si aquesta Màgia que el Mag ja aconsegueix detonar no és suficient encara per,
Pàg.21
Pas 7
La Magia produida portarà per Casualitat “Alguna cosa” que ens apropi i impulsi molt més poderosament cap al Resultat que volem. Aquest “Alguna Cosa” pot ser un Sistema de Màgia.
als Passos que li queden per Recórrer, aconseguir el Resultat que Ordena… l’Univers també li enviarà (per descomptat, a través de la Seva Aliada, la Casualitat) el Sistema que calgui per a Això. Un sistema és una potenciació que apareixerà si es fa necessari, pel nivell de Resultat requerit, incrementar el Poder i L’Eficàcia de la Màgia. Tal Sistema pot presentar-se en aquest Pas, o bé en el Pas IX; doncs de vegades en l’última etapa prèvia a l’arribada és quan es requereixen els màxims reforços.
APLICACIÓ:
I Ching, Kybalión, Piràmides, Feng Shui, Kabalah, Astrologia, Numerologia, Dansa, Encens, Wu Wei, Tantra, Arts Marcials, Ioga…i una llista molt llarga d’etcèteres. Tots són Sistemes de Màgia; cadascun desplegant tot el Seu Poder a alguna àrea. Sistemes que al mateix temps que poder ser una gran ajuda quan ja s’està en condicions de fer-los servir… constitueixen un veritable caos si des d’ells es pretén accedir a l’Us de les Forces Ocultes de l’Univers: doncs sense un Mètode, totes aquestes possibilitats ràpidament es transformen en un extraviament que ens tindrà anys rebotant entre elles com esnobs de la “new age” de torn.
Doncs de la mateixa manera que seria ridícul creure que un CD amb les dades precises de les constel·lacions astrològiques pot funcionar i per ventura servir per alguna cosa sense la Computadora…igualment ridicul és intentar fer servir els Sistemes de Màgia sense el seu Mètode. Sense un “Ordinador” que orienti entre tot “això”, el que s’obté és un extraviament progressiu que (com a màxim i al “millor” dels casos) produeix especialistes en estudiar les branques d’un Arbre…, els quals mai s’assabenten si més no que l’Arbre existeix.
Cadascun dels Sistemes del que s’hi val La Màgia no va néixer per ésser finalitat en si mateix…, sinó per fer Màgia. Per Això, si no es deixa atrapar pels cants de sirena i continua dirigint-se cap al seu Resultat, el Mag creixerà i desenvoluparà a través d’ells “sistemàtica” i “metòdicament” cada vegada majors i més potents recursos de Màgia.
Així, quant el Mag més Recorre i més elevat és el que es proposa aconseguir, més de l’Univers li desoculta i més Màgia està a la seva disposició…, arribant a nivells en els què el Sistema que necessiti, ja ni tan sols podrá ser “après”, sinó que tan sols requerirà ser detonat i desenvolupat: ens estem referint als Potencials que fins al moment romanaven ocults. Telepatia, Clarividència, Viatge Astral, Estats Expandits de Consciència, Somnis Lúcids i qualsevol altre Sistema de Potencials del que el meu Psiquisme precisi valdre’s per aconseguir el que Ordeno al meu Univers es fan llavors presents, detonant-se amb espontaneïtat.
PAS VIII:
~La Màgia de LA NEGOCIACIÓ ~
EXPLICACIÓ:
Què faig amb el que volen els demès?
No té sentit anar a InBocar als confins de l’Univers el necessari per a un Resultat mentre s’ignora el que tots el dies pot portar-me a Això. És en l’entramat diari on hauré d’entrellaçar, aprofitar, defendre i expandir el que vaig obtenir a través de l’entramat Universal. Veritable Desafiament…, doncs, en el quotidià sol ser on es resigna dramàticament la Lluentor.
Abans d’aventurar-nos en l’aplicació del Mètode de les Negociacions.. Alguna cosa literalment fonamental ha de ser tinguda en compte: una Quàdruple premissa Ètica que mai ha d’ignorar-se a una Negociació, doncs, de fer-ho es frenaría irremeiablement tota possibilitat de Màgia.
En Primer Lloc, és decisiu recordar que mai es tracta d’apuntar a canviar a un Altre. Aquest Respecte cap a l’altra no serà més que el reflex cap afora d’un respecte molt més profund encara: El Respecte cap a Mi Mateix i el que vull aconseguir.
Pàg.22
La Segona Premissa Ètica: passi el que passi, es “guanyi” o es “perdi” la negociació, seguir dirigint-se al Resultat que es requereix…Això és innegociable.
La Tercera Premissa Ètica és que mai el meu Resultat depèn del que tinc davant a la Negociació. Per molt poderós que em sembli, per molt condicionant que cregui que sigui pel que vull aconseguir… La Màgia pot més.
La Quarta Premissa Ètica és: mentir és mal mètode. Estar disposat a mentir és la demostració de què “agradar-li” a l’altra ha passat a ser més important que el que ofereixo…i que jo mateix. I, en tals condicions, tant el meu producte com jo mateix passem a ser descartables.
Pas 8 És a l’entramat diari on hauré d’entrellaçar, aprofitar, defendre i expandir el que vaig obtenir a través de l’entramat Universal.
APLICACIÓ:
Quan dues persones “interactuen” a una negociació, al voltant d’una Cosa hi ha un caos d’Idees que es desenvolupen, respecte a les quals ambdues parts només aconsegueixen fer-se una imatge…, i per tant dirigirà la Negociació qui aconsegueixi Escoltar aquella Idea que, oculta darrere d’aquesta Imatge, debel·la quina és en realitat la Cosa que es vol aconseguir.
Un exemple: Algú acut a una entrevista responent a una demanda de personal per atendre nens d’una casa. Amb l’Escolta, es detecta per exemple que la mare dels nens a cuidar es sent desvaloritzada i que la Idea oculta darrere de la Cosa que s’Imagina que busca…és que espera algun reconeixement per part del marit. Desocultat “això”…ja tinc ubicat Per On dirigir les meves Paraules. Qui situi Paraules com “els amos de la casa, en els llocs on treballo, sempre estan molt a gust amb mi” serà descal·lificat d’immediat. Però qui, en canvi, amb frases que (sense mentir) apuntin a investir els serveis que ofereix amb factors com “els marits de les persones que em contracten sempre les feliciten per l’elecció que han pres”…tindrà tot l’Univers de la selecció polaritzat i Casualitzat del seu costat.
Si el que dic per oferir el meu producte el limito a les Idees que se m’ocorrin obtindré un Univers de caos.
En canvi si recolzo en l’Escolta les Paraules amb les quals faig el meu oferiment, i amb l’Escoltat investeixo i recobreixo el meu Factor Diferencial (l’ofereixo de diferent), “Ordeno” un Univers harmònic.
Pàg.23
Pas 9
Un per un, els obstacles que hem hagut d’afrontar i vèncer es presentaran una altra vegada, i en àrees insospitades de la nostra vida. El desafiament és a aconseguir no atendre’ls.
Si aquest pas és d’alguna manera Clau… és perquè, després de la Negociació, L’Intern i L’interpersonal han incrementat definitivament la seva convergencia i s’han Polaritzat cap Al que volem. Això equival a estar al llindar d’assolir La concreció de La Gran Realització.
PAS IX:
~La Màgia de CONCRETAR ~
EXPLICACIÓ:
Estic en Condicions d’Aconseguir Això que tant Desitjo?
Tenim davant dels nostres ulls el tram final del Camí que ens condueix al Nostre Resultat. Llavors…, és temps d’un Examen Final. Exactament igual que quan estem molt aprop de passar de curs al sistema escolar, haurem de posar a prova què hem après en tot el Recorregut. Només així podrem Estar a l’Altura de La Gran Realització.
APLICACIÓ:
Tot el Recorregut ens hi ha Ensenyat Secrets de l’Univers que ens estaven absolutament Ocults. I si hem aconseguit arribar fins aquí, és perquè molts obstacles han estat “sortejats”. Si hem après a “sortejar” tants obstacles que abans ens haurien detingut o desviat… no tindrem inconvenients llavors en veure’ns-les de nou amb tots i cadascun d’ells. I ni detenir-nos ni desviar-nos…, sinó simplement seguir Avançant serà la nostra confirmació de què quan “això” es presenta ja no té poder sobre nosaltres. Per això, en aquest Pas, tots els Esfinxs sortiran al nostre pas de nou. Un per un tots els obstacles que hem hagut d’afrontar i vèncer es presentaran una altra vegada…, però ara la gran diferencia està en què el Desafiament és a aconseguir no atendre’ls.
Si tenim la Idea d’estar segurs de què ja els hem vençut, però quan apareixen un altre cop hem de tornar a presentar’ls-hi combat…, llavors no estem tan segurs, i per tant no és tan clar que els hàgim vençut. Haurem de, en aquest cas, rebotar un i altre cop contra “això”…, fins a alliberar-nos de necessitar enfrontar-ho. Però si quan es presenta aquest mateix obstacle que només uns passos enrere ens dominaba, desviava o detenia, ara simplement seguim caminant…, llavors si que l’hem Vençut, ja que ens hem alliberat d’això.
Prop del cim és on més distraccions, desercions, contratemps i accidents es produeixen. Perquè? Pel mateix motiu que constitueix el risc més perillós d’aquest Pas: el que ja havíem afrontat i vençut en dirigir-nos cap a la nostra “Terra Promesa” no apareixerà necessàriament sota la Imatge en què la coneixem i tampoc associat directament en la seva Forma respecte a Això que volem aconseguir.., sinó què podrà presentar-se de qualsevol altra forma i, especialment, en qualsevol altra àrea de la nostra vida, no on l’esperàvem. I molt probablement on menys l’esperàvem, on menys hauríem posat…i on menys ens agradaria trobar-ho. La Cosa examinada és si hem filtrat a la nostra realitat a les nostres vides aquest obstacle, no si sols podem no detenir-nos davant “això” segons l’àrea en què es presenti.
PAS X:
~La Màgia de LA MÀGIA ~
EXPLICACIÓ:
Què He Fet per Arribar?
El Viatge arriba al seu Destí. Les Forces m’hi han asistit. Ara l’Univers sap que pot Comptar Amb Mi. Ètica e innegociablement Faig el que Dic, i res aconsegueix desviar-me d’Això. Llavors Les Forces Universals poden tenir en compte el que dic que faré… i Assistir-me per aconseguir-ho. El Viatge arriba al Seu Destí…, però no a la seva Fi: Arribar a la Terra Promesa no és sinònim d’haver-la Conquistat.
Quan El Viatge a la fi arriba a Destí…, el Pas X S’Inicia. Desembarcar al Port semblava impossible d’assolir…però ser vençuts o rebutjats tan aviat com donem uns pocs passos a la Nova Terra
Pàg.24
transformaria en inútil haver arribat fins allà.
APLICACIÓ:
Sobren els exponents que al cim del seu assoliment de sobte emmalalteixen, pateixen un accident, cauen tràgicament en addiccions o simplement de sobte cometen un error a les seves decisions, el qual es tradueix en la pèrdua de tot l’aconseguit. Què ha fallat? Bé, hem arribat a Destí gràcies al qual hem aconseguit filtrar. Què succeeix amb el que no s’ha filtrat?
Tot “això” que ha quedat com a sediment impur, ara lògicament tendirà a instal·lar-se al nou Lloc al qual s’ha aconseguit arribar.
És Qui va arribar a aquest Nou Lloc, qui ha de transformar-se en custodi que tanca el pas i impedeix avançar a “això” que, d’aconseguir ingressar instal·laria el pitjor del cicle anterior i transformaria en inútil el Viatge realitzat. Què fer? Per a Això el Pas X aporta el Seu Truc que serà Clau:
Mai ha de suposar-se l’arribada a Destí com el capítol final que conclou l’Obra…, sinó com el primer capítol de l’Obra Següent.
L’I Ching té una proposta per a aquesta situació: “Meditar per a anticipar-se a la Desgràcia.” Meditar, però en què? Exactament Això és el que Ensenya El Mètode De la Màgia en Aquest Pas. Doncs, haurem d’ Escoltar-nos Respondre les Tres Preguntes que ens permetran Custodiar què ingressarà i què no deixarem que ingressi a la Terra Nova a la qual hem arribat.
Primera Pregunta?
Des d’On ho hem Aconseguit?
Què hem aconseguit efectivament filtrar “d’això” que, gràcies al Viatge realitzat, descobrim que havíem de filtrar? Atendre a Això i assegurar-nos de què segueixi fora “això” ja filtrat és el que permetrà Habitar la Terra Nova i que, independentment del temps que transcorri, segueixi sent “Nova”
Segona Pregunta:
Des d’On no ho hem Aconseguit?
Què vam veure al Viatge que hauríem d’haver filtrat i no ho hem fet encara? Als moments on tot corria seriós risc, vam ser nosaltres mateixos quins l’hem Resolt, o potser depeníem de la Casualitat i/o d’ algun Company de Viatge que ho
Pas 10 Tres preguntes ens permetran Custodiar què ingressarà i què no deixarem que ingressi a la Terra Nova a la qual hem arribat. També haurem de Festejar l’Assoliment.
va resoldre una vegada i un altre per nosaltres? Tot “això” que ja es va detectar que hauria d’haver-se filtrat i encara no s’ha filtrat ha de ser immediatament expulsat de la Terra Nova. I Per a Això…Haurà de fer “Excursions” que poden dur-se a terme en aquest mateix Territori Nou: és innegociable imposar-nos Desafiaments que el seu únic objectiu és el d’assegurar-nos que podem Resoldre “això” que deixem sense Resoldre.
Tercera Pregunta…
I potser la més excitant:
Qué ha canviat de la Meva Realitat per Aconseguir Aquesta Nova Realitat?
Està tot això que, desde la terra anterior i durant tot el Viatge, ens semblava normal, positiu i defensable en nosaltres mateixos…; tot “això” que ni sospitàvem que hauríem de filtrar en nosaltres, fins que aquesta Nova Terra ens ho comença a mostrar.
I com ara La Festa és quotidiana…estarem, quasi sense adonar-nos, davant L’Ensenyament Final i Fonamental d’aquest Pas, la que ha de ser tinguda en compte amb la major serietat, i que de no considerar-se amenaçarà immediatament L’Assoliment Aconseguit i la nostra permanència en el Mètode Des d’On l’aconseguim: És imprescindible, és innegociable, és urgent i és vital… Aprendre a Festejar l’Assoliment! Totes les Cultures Iniciàtiques ho demostren amb total nitidesa. Les dates dedicades als Rituals de Festeig, Gaudiment i Agraïment són tan importants i ineludibles com les que prèviament havien estat dedicades a les Ofrenes, Peticions, Treballs i InBocacions. Festejar per Recuperar forces, i per InBocar Noves Forces amb les quals emprendre el que Per Sí Mateix El Mag va aprendre, és el més Magnífic que pot fer en i amb la Seva Vida: El Seu Proper Viatge Iniciàtic…Pel Mapa De La Màgia.
*José Luis Parise és un investigador, escriptor i psicoanalista argentí, autor del llibre El Otro Camino (entre d’altres). Va crear la Primera Escola EDIPO en Llatinoamèrica, on s’integren els temes iniciàtics amb la psicoanàlisi. Contacte: info@elmetododelamagia.es
